Texty: Manel. 10 Milles Per Veure Una Bona Armadura. El Gran Salt.

He fet un salt, un salt estrany
que ens ha aixecat mes de tres pams.
Sortia fum, tan dens i blanc,
i a dins tu i jo i el meu gran salt.
Teniem por mirant a baix,
teniem por i ens hem quedat
mig abracats, sentint el salt
regalimant-me entre les mans.
Els testimonis oculars
diuen ?quin salt, carai quin salt!?;
les mares diuen als infants
?no us apropeu, que ha fet un salt!?.
Erem tu i jo amb el mon a part
i ara es el mon que ens salvara
entre les runes d?aquest salt,
que erem tu i jo i ja no ho som tant.
Que aixo nens cau, que aixo nens cau!
Crido el teu nom entre el fum blanc.
?Agafa?t fort i, si pots, cau
amb els dos peus i en un lloc pla?.
I mereixiem un comiat
mes digne de ser recordat
i no aquest veure?ns destrossats
per la forca de la gravetat.

Tu, saltador que saltes salts!
Tu, grimpador professional!
Tu, amic per sempre ambulant
que et defineixes pels teus salts!
Que facil tot! Que be que estas!
En els teus ulls il·luminats
ja s?intueix la immensitat
de tot un mon al teu abast.
La nit caura, la nit caura,
la nit caura i desplegaras
un somni dolc i atrotinat
dels saltadors que salten salts.
I fins dema, i fins dema,
i, a fora, hi bufa un vent tan suau,
i el saltador s?adormira
fent cara de res,
fent cara de salt.