Texty: Els Pets. Fràgil. El Poble Sota El Barret De Fum.

Massa gran per als qui hi hem nascut,
molt petit per als qui hi han vingut.
Ningu troba la mida justa,
jo vull ferro, tu voldries fusta.

Entre hortes i naus industrials,
a l'esguard de ciutats capitals.
Una vila no pot ser presa
dels que sempre la pensen sotmesa.

Una esglesia com la catedral,
pisos de proteccio oficial.
L'aire net es una fal·lacia,
processo de morts a la farmacia.

Quan passeu per l'autpista
que va paral·lela al mar
si es de nit alceu la vista,
veureu un cel roig i clar
i trobareu a prop de la ferum
el poble sota... sota el barret de fum.

Les fumeres escupen veri,
immigrants lluitant per un desti,
nenes que deixen les escoles
i tot d'una son mares i dones.

Els manobres no poden cantar:
una radio els ha fet callar,
els pagesos no tenen gana,
ja no sona la vella campana.

I la llum de la tarda es fondra
cada vespre a cercar l'endema,
ens traurem botes i granotes
en un bar esbandirem derrotes.

Quan passeu per l'autopista que va paral·lela al mar
si es de nit alceu la vista
veureu un cel roig i clar
i trobareu a prop de la ferum
el poble sota... sota el barret de fum.


(Gracias a Ana por esta letra)